A finals del segle XIX, a la major de les Pitiüses s’experimenta, igual que a altres indrets, un interès per la reproducció d’imatges captades des de la realitat: la fotografia. Imatges instantànies que congelen i que enregistren per al futur multitud d’esdeveniments, paisatges, retrats, etc. Dins d’aquest món “d’innovacions tecnològiques” creix i desenvolupa el seu encuriosit esperit d’artista el jove Narcís Puget Viñas, considerat per molts el pare de la pintura moderna d’Eivissa. Primer, va tenir aquesta inquietud per la plasmació de la realitat de forma més o menys fidedigna, i amb aquest motiu viatjà a Barcelona per formar-se dins el món de la fotografia. Però, allà estant, s’adonà aviat que la realitat era el color, el matís, la textura, i començà a interessar-se i a formar-se dins del món de l’art, de la pintura concretament, fortament influenciat per l’ impressionisme.

En tornar a Eivissa, va compaginar feines de fotògraf, amb un atelier de pintura on, a més a més, ensenyava la tècnica pictòrica a joves interessats: Josep Tarrés, Antoni Pomar, Vicent Ferrer Guasch, el seu fill Narcís Puget Riquer... Pintors cada un d’ells amb marcada personalitat i tècnica creativa. Aquella fornada de joves pintors, deixebles de Ciset, com era conegut el vell pintor i mestre, va conviure, ja des dels anys trenta del segle XX i després en una segona etapa els anys cinquanta, amb l’arribada de multitud d‘artistes d’arreu d’Europa a l’illa d’Eivissa. Artistes que buscaven refugi, meravellats pels colors mediterranis i empesos per una climatologia afable i un cert entorn social de laissez fer, laissez passer.

La majoria d’aquells artistes estrangers crearen i s’agruparen en el Grup Ibiza 59, grup d'art de gran projecció. Persones de món i de tendències avançades amb expressions i tècniques pictòriques abstractes i d’avantguarda. Al seu torn els pintors locals, no exempts d’una gran qualitat tècnica i artística, crearen i s’agruparen en el Grup Puget, l’any 1962. Tots ells deixaren una important empremta, amb personalitat pròpia, tot seguint aquell inicial impressionisme ensenyat per Puget Viñas, impregnat d’escenes costumistes, paisatges locals, marines, retrats i bodegons. Pintura figurativa que evolucionarà des dels gruixuts traços de tinta de Antoni Marí Ribas Portmany a l’estilització de línies i la lluminositat dels blancs de Ferrer Guasch; de la destacada tècnica aquarel·lista de Puget Riquer a les escenes sorollistes de Pomar; i des de Josep Tarrés, el pintor dels ulls de topazi, fins arribar a Tur Costa, possiblement el pare de la pintura abstracta a les Balears.

Des de llavors, el panorama artístic d’Eivissa ha amalgamat un ampli ventall de tècniques, temàtiques, disciplines... que, tot plegat, ens ofereixen una diversitat de tendències i d’estils, els quals posen de manifest la gran riquesa de la seua producció artística i de les noves propostes creatives.